Avui m’he llevat amb ganes de cantar. De posar la música ben alta i cantar sense parar.
I ha vingut la Nina Simone amb el seu:
-”…love me of leave or let me lonely…“-
Quina dona i quina veu!
I la Pj. Harvey, amb aquella veu tan dura però tan dolça alhora. Una de les seves cançons, on parla de New York. Crec que s’estima aquella ciutat, el seu entorn, per les paraules que utilitza.
I el orgull darrere de les seves lletres…
Em posa les piles i em fa sentir que puc fer qualsevol cosa.
Es curiós, algú en la distància, a qui no coneixes, a qui probablement mai coneixeràs, però que et fa sentir tota aquella força… Quina dona!!
I mentres elles canten, jo les acompanyo.
Encara que la meva veu no sigui tan femenina com hauría de ser. Però, ja saps que avui tenía ganes de cantar, i de somriure…